Be com molt be diu el titol de l'entrada no vaig poder culminar al meu repte pero vaig poder gaudir de molt bones estones .
Primer veure sortir el sol pel darrera de la serra major amb un cel ple de colors va ser bonic
, despres poder gaudir de la natura i l'aventura anant camp a traves segint el track que havia dibuixat jo mateix , flipant com podia anar segint la ruta sense saver on faria cap , pero quant arrives al lloc previst es la hostia .
Mes tard s'incorpora el mestre Ferran pujem al tormo amb unes vistes espectaculars , per despres gaudir d'una estona de crestejar per una senda una mica bruta que donava una mica d'emocio a l'asunto . A partir d'aqui fem un canvi de ruta per poder passar la barca de Miravet i posem mooooooolta carretera , aqui no gaudeixo gens ni mica i s'em fa molt pesat , per despres arrivar a la barca i resulta que esta tancada (el riu baixa crescut) per tant tema piragua tambe descartat , aixi que cotxe fins l'altre costat de barca per continuar.
A Ginestar fan el relleu Ferran/Pantani aqui el track que tinc ens fa dos males pasades , primer cuzant un barranquet que tela i despres portar-nos a un penjat imposible de baixar d'uns 30 m aixi que a donar la volta. Despres d'aixo parem a sopar una mica calent que el cos ho demana , no se si va ser el fet de parar o que pero despres la cosa va començar a ficar-se peluda el GR7 que jo tenia amb 16 km es van convertir en uns 20 km i mes o menys per la mitat vaig començar a patir malt , primer la cama esquerra hem feia malt l'incercio del quadriceps quant aixecava la cama pero el pitjor de tot va ser el peu dret que no hem deixa a dia d'avui caminar amb normalitat , arrivant a Tivissa despres de 90 km aprox. arrastrant-me com un cuc.
Gracies a Pantani per la paciencia que va tenir en tot moment fent tot lo possible per distraurem del mal pero crec que vam pendre la desicio correcta , amb aquelles condicions no es podia continuar i despres de reposar un dia i mig i tenir dolor hem dona tota la raó .
Espero tornar-ho a provar algun dia ara he apres alguna que altra cosa i com tot en aquesta vida s'apren infinitament mes dels errors que de les victories i aquesta no sera una excepció.
Ara toca descansar per poder començar a pensar en alguna que altra cafrada.
anims, Xavvv. Recupera't aviat, i a seguir així. Joaquim.
ResponEliminaFins avui no he pogut llegir-te, encara que et tenia controlat eh??? Primer que tot espero que estiguis recuperat, i despres donarte la enhorabona per l'intent que es la llavor de l'éxit quan es rega amb determinacio i perseverancia, i de les dos qualitats vas sobrat. Una mes Xavvi !!!!!!
ResponEliminaPitoi