La vida de vegades t'ensenya el que has de valorar en tots els aspectes que t'envolten dia a dia , a mi me l'esta ensenyant per la via rapida , pero son aquelles lliçons de la vida que t'ensenyen i molt , que els rencors i les envejes no serveixen per a res i que tot el diner del mon no pot fer res davant de segons quines coses.Ara toca apretar les dens i fer tota la força possible , igual com quant pujes la muntanya mes alta del mon .
La vida va passant implacable,posa a tothom al seu lloc i no se sap quant estimes a algu fins que veus la posiviliat de que marxi per sempre .Se que aquest blog es merament esportiu , pero era una cosa que tenia dins i que tenia que expressar.
Espero que ningu es senti malament per aquest escrit pero com ja he dit tenia la nessecitat d'escriureu .
Hola jo també vaig fer la meva primera triatló de muntanya a l'estarit aquest diumenge, vaig fer el 44, i vaig disfrutar com un xino...
ResponEliminaMolt be company si vas disfrutar perfecte , aixo es de lo que es tracta.
ResponEliminaPerdona pero no se qui ets . Aquestos dies tinc el blog una mica deixat de la ma de deu.
Hola Xavi soc Busom de Vilalba, de Bici-ats; JoanBike m'ha dit la fatal noticia, em sap greu, de veritat. Com tu be dius la vida ens ensenya a valorar més les petites coses quan veus que no hi ha res més important que la vida mateixa. El que has escrit jo tambe ho vaig sentir quan ara fa uns tres anys vaig perdre el meu unic germa despres d'una llarga malaltia degenerativa desde que va neiger, tenia 35 anys, hi ha cops que la vida es una putada i com tu dius ens possa a tots al seu lloc, per que hi ha cops que ens pensem ser indestructibles i a la fi no som més que no res.
ResponEliminaTu mateix ho dius, apretar les dents toca, anims.
Gracies Busom,son aquelles coses de la vida , no es pot fer res mes .
ResponEliminaA vore si coincidim an alguna pedalada , encara que ara mateix no se quant podrer tornar a fer-ho