dilluns, 8 de març del 2010

Marato Barcelona 2010

La veritat es que no se per on començar , suposo que encara estic emocionat i tot , mira que porto curses a les cames pero mai havia experimentat aquest sentiments tant a flor de pell com ahir per Barcelona i com que diuen que una imatge val mes que mil paraules mireu com estava just acavar la 1ª Marato , jutgeu vosaltres mateixos.







Haig de donar les mil gracies i encara hem kedo curt a les meves supporters number one , l'Encarna i la Peque per tota la paciencia que tenen en aguantar tots aquestos fregats i tots els dies d'entrenos i curses que vaig fent i tambe vull agrair a la Vane pel reportatge fotografic i el suport moral que ha tingut en aquesta cursa .



Be despres de tot aixo aki va la meva vivencia de la cursa:Tot comença el dss per la tarde , despres de dinar i currar tot el mati , carretera i cap a BCN , la primera parada a l'expo per la recollida de dorsal , despres ens trovem amb la Family d'Encarna i anem a fer un vol pel centre comercial Gran via 2 , per despres de 2h i mitja marxem a sopar , un plat de pasta i cap al pis a dormir , amb tot aixo hem poso al llit a la 1 de la nit(perfecte per descansar no??????), a les 5 sona el despertador , m'aixeco esmorzo fort i cap al llit un altre cop fins les 7 del mati , es el dia! ja esta aki ! estic nervios! per un moment començo a pensar que no he entrenat prou , que potser el ritme que tinc pensat es massa exigent, pero rapidament m'animo i penso que si estic alli es per a corre i acavar la marato i amb aquesta convicco surto de casa i sort que a la boca del metro miro la ma i no hi vec el rellotge, corre! cap a casa a buscal! Despres d'aixo ja sense cap mes problema arrivem a la sortida i ens trovem el mestre Camil (dic aixo perque li falten 2 min per doctoras amb la distancia) , el Pau i el menda amb lo mono de treball i preparats, alli trovo als companys del Calvari i ens desitgem sort (molt bons cronos dels company calvarins per cert) fotico i cap a la sortida



Donem el tret de sortida i nosaltres passem per devall de l'arc al 6:30 min aprox. i poso el crono amb marxa ,anem junts el Pau i jo i al principi apretem una mica ja que l'intencio era anar amb el globo de les 4 h , i ens costa una mica recuperar el temps que hem perdut pero a ritme i amb tranquilitat l'agafem pero els ritmes que porta no son normals , i fot uns canvis de ritme impressionans , igual anem a 5:30 com a 5:50 i dubto fins hi tot de que el relloge vagi be i no ho acavo d'entendre pero aguantem darrera del globo a uns 50 m pel darrera tota l'estona i aixi van passant els km , passem la 1/2 marato amb 1:59 , en teoria 1min mes rapid del que s'ha de passar per fer la marato amb 4 h pero bueno hem trobo molt be i descideixo anar aguantant el globo , aki Pau afluixa una mica i jo tambe per no perdrel pero ell hem comenta que afluixara mes perque va una mica passat de ritme jo li dic que esta be que ens trovarem a la meta i torno a augmentar el ritme una mica fins agafar el globo una altra vegada . Cap al km 26 començo a notar l'estomeg buit i hem menjo un gel (abans desde el km 10 al km 20 havia menjat una barreta) i vec aigua de la meva botella (isotonic) i continuo a ritme, cap al km 29 i enmig de la gent divisso a la Vane tanco els ulls i torno a mirar per si es un "espegismo" provocat per l'esforç , pero no es veritat tinc a les supporters alli , m'invaeix un sentiment molt fort d'al.legria encara que no ho exterioritzo ( tinc que aguantar la llagrimeta ) del subidon que tinc , paro a donarli un Kiss a la jefa i a la peque i continuo , la Vane corre uns metres al meu costat m'ofereix menjar pero ja en porto , passat tot aquest peripleto passo el km 30 amb 2:50 i molt comodo , aixi ha estat hasta el km 35 alli sembla com si enmig de la multitud estes mes sol que la una i un malt de panxa horrible fa que hagi de parar i fins hi tot agupim 2 vegades amb els 7 km que faltaben intento trotar mes suau pero quant començo a fer-ho torna el mal per uns moments hem passa pel cap abandonar-ho tot tirar la tovallola , que tot aquest patiment no valia la pena , pero trec la tossuderia de dins meu i hem posso al cap que haig d'acavar com sigui , vaig trampejant com puc , els km no cauent ni volent pero penso nomes en queden 4 , si n'he fet 38 ara no val a deixar-ho , aixi encaro el paral.lel , cada vegada ho veig mes prop i m'animo i a pas de trotuga vaig avançant a ritme de 7 m/km , fins que veig el final de sepulveda giro i els meus ulls nomes buscavent entre la gent les supporters perque m'agudessin moralment fins que veig a l'Encarna i la Peque paro agafo a la Peque i la prenc amb mi cap a meta , arribo i no puc aguantar l'emocio , despres de patiment dels 7 ultims km ho he aconsegit , soc FINISHER de la marato , amb un temps de 4:06:13 segons el meu relloge ,una mitja per km de 5:45 , 146 ppm mitges,156 ppm de maximes i 42,810 m .

Fins aki la meva experiencia , he intentat descriure tots els sentiments tinguts pero n'hi ha que no es podem ficar , s'han de viure aixi que animo a tothom que li agradi corre a provar-ho algun dia perque es una experiencia inoblidable .

7 comentaris:

  1. molt emocinant xavi...
    m'alegro que l'hagis viscut tan intensament, és una experiència que et deixa marca per tota la vida.
    JA ETS MARATONIA!!
    has sigut valent i ho has aconseguit, recordo que amb la lesió a les últimes setmanes vas estar al límit d'abandonar, però no et vas deixar doblegar, finalment els durs entrenaments han donat el seu fruit com sempre...
    ara t'hauràs de doctorar, no?
    salut i disfruta-ho!!!

    ResponElimina
  2. Enhorabona un altre cop Xavier!
    La constància dóna els seus fruits i has aconseguit el primer dels objectius de la temporada. A hores d'ara crec que això t'ha de donar la moral suficient per encarar el LLOP a per totes..
    Tant la crònica teva com la de Pau m'han recordat l'emoció d'acabar la primera marató. Però t'asseguro que cada vegada que travesses la línia d'arribada el sentiment és aquest: emoció per fer la feina ben feta i per superar-te a tu mateix.
    Espero poder repetir alguna altra marató amb tu i amb en Pau.
    Ja comentarem la jugada més en profunditat un dia d'entreno...Felicitats un altre cop!

    Camil

    ResponElimina
  3. Enhorabona, igual que li he dit a Pau tota la meua admiració per sufrir i acabar, amb pocs entrenos i una fascitis plantar mes que recent. Seguirem per aconseguir nous reptes
    Alex

    ResponElimina
  4. congratulations finisher tu ho has dit hi ha coses que s'han de viure. Felicitats i a per la propera ÑOÑO

    ResponElimina
  5. Gracies a tots plegat.Ara ja tinc al cap la marato de monegros amb BTT, espero no tenir tants entrevancs com amb la Marato(pel que fa a la preparacio) lo demes a disfrutar amb el que ens agrada companys.

    ResponElimina
  6. Xavi, monegros ens espera! Es una cursa xula, encara que es fa llargueta... Avui he posat apunt la Lapierre i dema començo a pedalar, que les potes estan bstant be ja.

    Enhorabona per la Marató crack!

    ResponElimina
  7. Xavi, Monegros ens espera! Es una cursa xula, encara que es fa llargueta... Avui he posat apunt la Lapierre i dema començo a pedalar, que les potes ja estan bastant be.

    Enhorabona per esta primera Marató!

    ResponElimina